Capítol 03×02: Un Nadal al Gasthof Bären envoltats de neu i de llums de colors

Postal del capítol especial de Nadal. Font: @Detallspodcasts

Guió 2x03_Especial de Nadal_Un Nadal al Gasthof Bären envoltats de neu i de llums de colors

En el tercer capítol d’aquesta temporada us hem preparat un programa especial de Nadal. Visitarem diversos mercats típics d’aquestes dates i ho farem des de l’habitació, vora la llar de foc, del Gasthof Bären a Grindelwald.

Un Nadal al Gasthof Bären envoltats de neu i de llums de colors és el darrer capítol d’enguany. Tornarem, novament, el divendres 14 de febrer, de l’any vinent, a les set del vespre.

Que ràpid passa el temps, veritat? Mireu que ho he intentat, però m’ha resultat impossible mirar de posar el temps en pausa a veure si d’aquesta manera, podia gaudir més intensament de l’estiu.

S’acosta el Nadal. Som a tres dies de celebrar La Nit de Nadal i a quatre de l’esperat dia de Nadal.

No tenim els carrers plens de neu i fa temps que no neva per les festes de Nadal. Hauria de nevar? Tenim veritablement el país preparat per acceptar una nevada? Suposo que tot depèn de les conseqüències de la nevada.

Hem vist a diferents pel·lícules que sempre neva per Nadal. També convindria tenir en compte les condicions meteorològiques d’un i altre país. Tot i així, sóc dels que penso que si nevés les festes esdevindrien més bucòliques. És per Nadal que hauria de nevar, poc, sense provocar grans col·lapses però sí el suficient com per permetre fer cagar el tió mentre els carrers, a part d’il·luminats, són emblanquinats i alhora fan possible dibuixar somriures als més petits. Mentre abrigats amb un jersei de llana apropen als avis un pal perquè els ajudin a fer cagar el tió.

Desconeixem si s’ha creat el hastag: “m’agrada el Nadal” però en som partidaris. Esperem que aquest any els carrers engalanats aportin llum a l’horitzó. Llums de tots els colors possibles: groga, taronja, verda, blava, vermella i blanca. Unes llums que tal i com escrivia el poeta Miquel Martí i Pol a Et deixo un pont de mar blava: obro cometes “pells i vides diferents”. Tanco cometes. Els que ens escolteu ja sabeu que a podcast Experiències Viatgeres ens encanta obrir i tancar cometes.

Segurament haureu escoltat alguna vegada a la vida, la dita: “per Nadal cada ovella al seu corral”.

Més enllà de la dita m’agradaria obrir un petit parèntesis sent conscient que amb el pas dels anys un descobreix que en aquesta vida és impossible caure bé a tothom i facis el que facis hi haurà qui t’estimarà i facis el que facis hi haurà qui t’odiarà.

Per tant, d’una banda, serà possible intercanviar energies positives i, de l’altra, també existirà qui serà impossible convèncer de cap de les maneres.

Seria interessant procurar fer sentir bé, enlloc d’excloure, i aconseguir que la societat empatitzés no només per aquests dies tan assenyalats.

Tinc la sensació que la societat durant les Festes es col·loca una espècie de màscara invisible amb somriure permanent dibuixat i desitja unes molt Bones Festes, a tort i a dret. Hi hagi empatia o no. És el savoir faire, podríeu pensar, el políticament correcte.

Ara bé, em plantejo una pregunta: realment val la pena desitjar unes Bones Festes a qui mai ens diu un bon dia, un bona tarda o un bona nit, i sempre actua fent veure que no ens veu?

Som conscients que és una pregunta retòrica. Però també som dels que sabem que la vida és bonica i a vegades complicada.

Som dels que no oblidarem mai que estem fets d’històries, de moments i d’experiències. I en aquests moments pensem com pensem, opinem el que opinem, volem donar-vos la benvinguda a bord.